MOLTS ANYS DE PATINATGE

Avui el blog es transforma en una mica més personal. M’ agradaria compartir amb vosaltres tot el que pot sorgir de la constància, esforç, dedicació i mil valors més de practicar un esport. 
D’ aquí poc acabarà una etapa de la meva vida. 
Al 1996 vaig començar a patinar amb el Club Patinatge Artístic Premià de Mar. La meva mare em va apuntar perque li agradava l’ esport i ja que ella no l’ havia pogut practicar va decidir apuntar a la seva primera filla perquè provés. Era un moc quan vaig començar, només tenia 4 anyets quan per primera vegada em vaig posar uns patins. I es veu que hem va agradar. Vaig anar avançant aprenent el canó, la floreta, l’ àngel, la pirueta i poca cosa més. No es va convertir el qualsevol esport d’ aquets que fas una temporada i ho deixes. Vaig començar a millorar com a patinadora, pujant de categoria, aprenent nous balls i integratius necessàris per a poder passar exàmens. 


Vaig conseguir la meta que m’ havia proposat: superar tots els exàmens i arribar al nivell competitiu. Vaig competir dos anys on vaig assolir també metes que ni tant sols m’ havia proposat. 

Durant aquest temps també vaig començar a ser Monitora del Club. Vaig posar i poso en pràctica tots els coneixements que m’ havien ensenyat per aconseguir que les meves nenas millorin i puguin avançar artísticament. Han passat molts nens i nenes per les meves mans, on he intentat enseñar de la millor manera tot el que sé i estic molt contenta d’ haver pogut ser monitora del club on jo vaig començar. També de veure que nenes que van començar amb mi des dels 4 anyets segueixen avançant i intentan aconseguir també l’ objectiu final: arribar el més lluny possible.

Com us he dit, són molts anys en aquest Club i els enllaços que vas fent tant amb patinadores, monitors i entrenadors i part de la junta són molt estrets. He fet verdaderes amistats, he passat mil moments de riures i felicitat amb la resta de companys patinadors (concretament amb l’ equip de competició), he passat plors, nervis i riures amb tots els patinadors, i els entrenadors  m’ han demostrat que són persones més enllà del patinatge. A tots us porto sempre amb mi amb molta estima 🙂 Espero haver pogut fer-vos sentir una quarta part de lo agust que m’ he sentit jo en el Club compartint-lo amb vosaltres. 


Ara toca començar una nova etapa. La meva carrera universitària com a Infermera ha acabat (Per fi!!) i toca començar a treballar i seguir formant-me com a infermera. Les condicions no m’ acompanyen i he decidit deixar de ser monitora del Club. Crec que fins ahir no era conscient del que significava per mi tot això. Un cúmul d’ emocionts, de sentiments de molts anys viscuts, de records de tots els moments passats i de MOLTA felicitat per tots els anys però a la vegada tristesa per finalitzar aquesta etapa. 


SENTIR-TE TANT BÉ AMB NOMÉS UN PARELL DE PATINS 🙂